JOSEP's profileEspai del XusiPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
Espai del Xusi |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Gràcies per deixar unes lletres, perquè vas a deixar-les!
|
12/7/2008 Torna el passat, comença el present, pensem amb el futur.Tot el temps passat al teu costat Tornaran de nou velles consignes Cridarem junts tots plegats Contra l’atur contra l’estat Contra aquells que imposen veritats.
I tu somrius Imagina’t la vida, que no siga una utopia Corrents de rius Creixen amb l’alegria
Càrrega d’amor Imatges paraules estaran sempre amb nosaltres un pas endavant cap a la nostra llibertat Per comptar: sentim complicitat
Creus que tot això acabarà Lluitarem pensant amb el demà
Criden contra el vent unint noves tornades s’ escolten melòdies repletes d’esperances
11/1/2008 Tornar enrereUn poeta japonés digué: és fàcil trencar la branca del cirerer, tornar la branca a l’arbre és impossible.
D’acord, d’acord, sona al mòbil Feliu Ventura.
Comence a escriure, sense poder continuar.
Sols puc dir que s’ha d’incorporar aquesta frase a la vida real. 6/19/2008 Viatger sense equipatgeLa terra girant al meu voltant, El teu cos sobre el terra mullat, Mirades tendres que uneixen infants, El camí continua, la senda es fa estreta. Vulgues tu o no, cada pas, ens reafirma En l’horitzó es veu el final, final d’aquest viatge Viatge pel qual ha valgut la pena caminar-hi.
6/12/2008 Sempre estaràs presentFa un poc de temps vaig escriure: vacances, malauradament aquest dia ja ha arribat per a tu. Ens has deixat de la pitjor manera que esperàvem, avui quan m’ho han dit no m’ho podia creure, tampoc podia tractar-se d’una broma, ens has deixat en el pitjor dels adéus, ara recorde nits i vesprades que no tornaran, aquell esmorzar després d’anar a tant de bar, no poden tornar, aquella foto menjant meló amb la que tant em vaig riure, que algun dia et tenia que ensenyar i que ara ja és tard, ens obrires les portes tantes vegades com ens les tancares i allò et feia característic, són tantes coses, tants dies, tants anys, tants records, encara no m’ho puc creure, submergit en la tristesa no em faig a la idea, definitivament no em podré fer mai, has decidit deixar-nos, un nus al meu interior, un gest de ràbia i dolor, hòstia perquè ho tenies que fer? Tindràs els teus motius, però de segur que no serien per fer el que has fet. No sé que t’espera, a nosaltres un gran buit, entre llàgrimes ens deixes, sols espere que et vagi bé, sempre en la memòria, en el record. Adéu amic. 5/16/2008 Buscant l'endemàEn aquest viatge he aprés moltes coses, avui no he escoltat la teua veu, però hi era present, he caminat per aquelles sendes que tu i jo marcarem, aquelles que marcarem tant intensament, esperant un nou endemà, però no he pogut trobar tot allò pel que varem lluitar, quan de sobte la teua veu s’ha tornat ha deixar escoltar, ha sigut aleshores quan tot ha tingut sentit, la teua existència, la meua, la de tots aquells que ens envolten, ningú més que ningú, tots iguals però alhora diferents, sendes que es transformen en camins, camins plens de llum, de felicitat, tot i això buscant un nou endemà. 5/10/2008 Drogues??? el millor dir noLlimona la teua broma no m'agrada massa però bé per a la gent que no ho sàpiga això no és cert,
ja que clarament sempre m'he mostrat contrari a les drogues i més a les de disseny,
quedeu-se amb aquesta frase: Les drogues estrangulen l'energia revolucionària de la gent.
5/2/2008 Passant el temps
Arribat eixe punt ja no sé que pensar Sembla fàcil arribar a perdonar Però dins de la versemblança No veig la qualitat de veritat Coses que semblen impossibles Es fan possibles, no puc explicar el que sent Parar un moment, si jo puc tu també Esperar assegut, decebut per mi Decebut per tu. Contradiccions que es contradiuen Esperar, deixar passar el temps, perdonar. De que serveixen les paraules? Si després no som capaços de practicar-les
4/13/2008 VacancesLlàgrimes cauen sobre el meu rostre Cada una d’elles per moments que no entenc Què és per tu la vida? Per mi no significa res No, en aquests moments no. I si dormís i mai despertés? Seria aleshores quan t’adonaries. T’adonaries que amb mi o sense mi tot continua. Sols quedaria en el record, un record llunyà. Ara et cremen coses que m’hagueres volgut dir. És tard, he marxat, l’ impotència creix a dins teu. Un sentiment de ràbia al teu cos, ja no pots fer res per impedir-ho. No passa res, tranquil·litat al meu voltant Ara vull despertar, les llàgrimes meues s’han convertit en plors teus No es pot fer res, ja ens veurem, tu també faràs vacances.
4/8/2008 Lluitar per existirRecordant tot el temps passat He volgut despertar Enmig la soledat Algú s’ha posat a cantar
La teua veu fosca M’ha fet reaccionar Baix aquella mirada tosca Un missatge per no callar
Per sentiments: la terra Una idea em ronda el cap Mai no faré ninguna guerra Si per ella mor un germà
Ara despert torne a recordar M’agrada el teu somriure Tot sol pot fer-me lluitar I a la fi poder ser lliure
En aquesta societat Amb paranys per als germans Pocs saben d’amistat Si amb ella es renten les mans
4/6/2008 Ja està la carpetaSi t'apeteix llegir alguna coseta més llarga, descarrega-ho des de la carpeta d'arxius compartits
Gràcies per tindre temps per llegir. Espere que us agrade, poc a poc aniré fent més 4/4/2008 Abans millor que desprésDeixant-me dur per les paraules, t’he escoltat, Sota la foscor o enmig d’ ella he pensat, m’agrada pensar. Ara escolte Feliu “jo sóc d’ací no puc canviar això” No, no ho puc canviar però si que podem canviar coses, Coses tan fàcils com dir abans en lloc de antes Per què ens sona tan estrany quan ho sentim? Poc a poc creixem en un voltant que voldriem canviar Sempre a millor, clar està, per a pitjor ja ho fan altres Pense que tenim un compromís en aquest país I quan parle de país dic el meu no el veí Que aquest últim prou de mal ens ha fet ja Així que millor canviar-ho abans que potser després siga massa tard.
3/28/2008 ConsumismeEncens aquell cigarret que es consumeix Al mateix temps consumisme de gent Ara sols queda mirar cap a un altre lloc Un lloc on la gent es consumeix com aquell cigarret Entre calada i calada: fum
Quan de sobte un infant, una vida ens deixarà La misèria és al seu davant Com et puc ajudar? Continua l’utopia, l’esperança: la meua mà La teua familia plora, pensant amb el demà.
EducantAvui he tornat a empassar-me’n altra vegada la pel·licula “los edukadores”. Converses fantàstiques, idees revolucionaries, utòpiques per a molts, necessàries per a altres, voldria continuar però preferisc que la jutges tu mateix. Hi ha una societat que necessita ser educada, reflexionem-hi : “ l’important no és qui va inventar la pistola sinó qui prem el gallet " 3/20/2008 Hi ha dies i diesEscolte la pluja caure, veig com s’amaga sota el balcó aquella figura que tantes voltes he vist, tots els dies passa sota aquell balcó, tots, no hi ha un, sols un que no ho faça, d’açò se’n diu quotidianitat, sona el rellotge i m’acoste cap a la finestra, tots els dies mire per veure’t passar, però avui alguna cosa diferent es mostra al teu rostre, cosa que trenca els meus esquemes, la teva quotidianitat. De sobte la teva mirada es dirigeix cap a la meva finestra, un somriure teu acompanyat d’una salutació. Un sentiment se’m replet pel cos. Qui anava a dir-me a mi que aquest dia tan obscur anava a tornar-se’m tan clar, tan bonic, tan meravellós, sols per un somriure, mira que és de fàcil posar-me feliç. Somriu tantes vegades com vulgues. 3/15/2008 Escoltant a LlachInfinites coses pots aprendre escoltant a Llach, magnífic músic, millor persona. Sona la tendresa, aquella tendresa que s’amaga sota les nostres mirades, el fràgil art de la tendresa. Paraules com tendresa, generositat, bondat , estan oblidades. Ai, si no fos per la tendresa. Sí, m’agrada escoltar a Llach i reflexionar, si vols amb els punys ben oberts si cal amb els punys ben tancats. Et convide a que l’escoltes especialment el seu Comiat a Verges 2007 L’últim recital on ens digué adéu. 3/10/2008 Alliberant espaisCamine i camine, davant meu barreres Jo no crec en fronteres. Un sentiment en el cor Tot seguit un altre de por.
Al meu voltant llibertats robades, Que no significa debades. Sembla que s’esborra un moment Creix a dins meu i amb la resta de la gent.
De nou es veu aquell camí Potser amb el teu destí, No estàs sol, hi ha més al teu voltant El teu futur per decidir, el millor, no esperar.
Un poble torna a viure, M’agrada perquè rima amb lliure No sols per la rima, sinò pel que significa Ja que la paraula ens identifica.
Tu mateixa, tu mateix“Cadascú és com és” ningú pot canviar això tu saps d’on venim i on volem anar. Ells les feres que han canviat d’uniforme però que continuen amb el mateix paper, societat que ho consenteix amb mentides per tot arreu.
Ara més que mai , peix contra corrent, Argelaga que creix a la montanya Gota de plutja que cau sobre el terra, Núvol que s’oposa al pas del sol, Societat que no consenteix les mentides de cap hereu.
12/22/2007 L'albuferaSuau brisa, anecs dolços jugant amb l’aiguaAigua gelada al matí, trista hegemonia que trenca el paisatgePaisatge desolador enmig del terra, terra feta malbé pels éssersÉssers perduts pel seu ser, destruïnt tot allò que s’hi posa al davantDavant meu l’albufera, suau brisa, anecs, aigua, terra …12/14/2007 La vidaM’alce i em dirigisc cap a la cuina, calfe un poc de llet, em pose una cullerada de mèl i me’n vaig cap a la taula. Una vegada assegut comence a donar-li voltes a la cullera i de sobte pare, haveu pensat mai cap a quin costat gireu la cullera?, i més encara, si sempre ho feu cap al mateix costat? Després d’açò us recomane una película: AmelieBon diaBon dia a tots menys a un, que passa?No sé, ho he dit sense pensar-ho massaPer què et ratlles? A tu no t’ho dic!Per tu diré algo més bonic.Ho sent molt però aquest no és el momentM’he quedat en blanc derrepentM’agradaria dir-te alguna cosa mésPerò saps que? Ja continuaré després.
12/5/2007 Cadascú té un paper
Sense voler-ho, l’altre dia vas venir al món, ara ja saps, a crèixer i agafar un paper per a esta obra, la titularem: la vida d’en Vicent. -Bon dia, trompadetes i a plorar com un xiquet, és el primer moment a l’eixida del ventre de la mare, després ja veurem que farem, crèixer, jugar amb els amics, estudiar per després poder treballar, trobar parella, tenir fills, eixir els caps de setmana a la serra, quedar amb els amics, les dones i els fills per fer una torradeta, anar a veure el futbol al bar de la cantonada, en definitiva: crèixer. Ara comence a perdre la memòria, però qui sap, potser comence després una nova vida, perquè que jo sàpiga tampoc recorde res de la meua infantesa: els meus primers anys de vida. Ara estic segur que tot té un fí i este és el meu: donem-li pas a un altre personatge per canviar un poc l’obra.
-Hola sóc en Pep, al mateix temps que en Vicent desapareixia de l’obra la meua mare estava donant-me a llum. Així que ara em toca a mi continuar l’obra, un personatge més en aquest corrent d’aigua freda.
Acabar en silenci
Em trobe sol, en silenci, comence a escriure, cada paraula que escric sona diferent, sembla que parlen per elles mateixa, cada vegada que premc s’esborra el silenci, les paraules sonen, trenquen el silenci que tan havia esperat, m’incomòden, així que deixaré d’escriure per romandre en silenci, benvingut silenci.12/2/2007 SendesSendes velles que deixem al respirar
com el bateg del teu cor al caminar
pots parar-te a recordar:
temps passats no podràs oblidar
Ara em puc adonar
escolte cada dia el teu respirar
sentir-te aprop per somniar
d'un salt vaig correr per mirar
11/30/2007 Corregeix-me si m'equivoque
Sí, dels errors s’aprèn, però com aprendre dels errors si creus que no estàs equivocat? Com potser que hi hagi gent que no s’equivoque mai o millor dit: pensa que no s’ha equivocat ? Que ningú som perfectes! o potser tu si? Corregeix-me si m’equivoque La teua miradaAvui m’he posat a recordar,
m’assec a la cadira i a treballar.
M’agrada el teu somriure,
Però no és prou per fer-me escriure.
Ara m’agradaria tenir-te davant
Però saps que? Ja parlarem més avant
Potser sigues tu amb qui vull estar
Però qui sap amb qui puc pensar?
Mira que pot arribar a ser complicat
Perquè de sobte m’apareix la complicitat
Una mirada com aquella no pot ser esborrada
Sempre la recordaré com la primera vegada
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
, sovint fem coses que no s´expliquem, sovint tením que fer coses que mai fariem, sovint no sabem molt bé per on anar, i aixo que fa molts anys ens marcaren el camí, sovint ens trobem perduts en les nostres paraules mateixa,sovin trobem records que ens recorden qui som, d´on vením sovint trobem amics que creíem perduts, sovint trobem somriures que ens omplin de gom a gom, sovint diguem gracies, gracies per existir|
|
