sortires de casa un mes de maig, amb la por als ulls vingueren a per tu, ja saps, els criminals, més criminals que mares han parit, darrere deixares casa, dona i fills, tota una vida de treball i sacrifici, i ara, quan la primavera s´estenía als pobles, la foscor va tornar més negra que mai, ens deixares un matí de tardor, quan tot el poble s´anbafa d´aquella olor a collita, sortires de casa un día com avui, amb fusells et pujaren al camio cap el passeig  de plom i tenebra.Tot ho recorde ara, soc, com el pare, la flama de la familia, el record de la memória, un puny tancat, uns ulls plens de llágrimes, una rabia infiníta.Salut avi