JOSEP's profileEspai del XusiPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
|
12/2/2007 SendesSendes velles que deixem al respirar
com el bateg del teu cor al caminar
pots parar-te a recordar:
temps passats no podràs oblidar
Ara em puc adonar
escolte cada dia el teu respirar
sentir-te aprop per somniar
d'un salt vaig correr per mirar
11/30/2007 Corregeix-me si m'equivoque
Sí, dels errors s’aprèn, però com aprendre dels errors si creus que no estàs equivocat? Com potser que hi hagi gent que no s’equivoque mai o millor dit: pensa que no s’ha equivocat ? Que ningú som perfectes! o potser tu si? Corregeix-me si m’equivoque La teua miradaAvui m’he posat a recordar,
m’assec a la cadira i a treballar.
M’agrada el teu somriure,
Però no és prou per fer-me escriure.
Ara m’agradaria tenir-te davant
Però saps que? Ja parlarem més avant
Potser sigues tu amb qui vull estar
Però qui sap amb qui puc pensar?
Mira que pot arribar a ser complicat
Perquè de sobte m’apareix la complicitat
Una mirada com aquella no pot ser esborrada
Sempre la recordaré com la primera vegada
Somniant despertCaus suaument sobre el llit, els ulls se’t tanquen i no pots fer res per evitar-ho. Escolte el bateg del teu cor al mateix temps que suaument respires, ara m’adone que et puc sentir de ben aprop tan aprop que amb una sola mirada et toque. M’agrada veure com dorms, al meu costat. M’agradaria poder endinsar-me amb tu, somniar als somnis, viure, riure, plorar, però mai fer-te mal. 11/16/2007 Amb la sinceritat fem més ferma la nostra amistatIntente recordar des de quan la nostra amistat, Però sols recorde el temps passat al teu costat La meua ment s’enfosqueix, un mur no em deixa continuar Em quede uns moments pensant, és l’hora de saltar
El corrent del riu ens ha portat per diferents camins però mai s’assecaran les flors plantades en aquells jardins amb el pas del temps ens em allunyat però mai t’he oblidat.
Records que s’endinsen cap a dins Com el sol quan apareix als matins Imatges, somriures, paraules Ningú no podrà esborrar-les
11/9/2007 EscapantTindre unes coses, renunciar a altres.
Escriure, volar, desaparèixer del que t’envolta.
Passa, passa, avant, tanca la porta.
M’agradaria poder escapar, fugir de la realitat,
Maleït món globalitzat! Esperant
L’altre dia vaig quedar amb Déu a les deu a ma casa però no va aparèixer, he decidit que el passat és passat,així que quan vulgues passa't, t’estaré esperant.
11/1/2007 CaminsEl meu camí: tot per mi Nits fredes: sota les estrelles Una brisa d'aire fresc: escoltant en Cesk El teu somriure :tan sols per viure
No hi ha camí, ni per tu, ni per mi
La teua veu ja no puc oblidar L'escolte cada matí al despertar. 10/26/2007 Sol amb el sol, sol al sòl, sol escoltava solLa platja romania deserta en l’escalfor dels últims rajos de sol.Sol estava jo en aquella vesprada i sol vaig caure al sòl per culpa dels rajos del sol, tot açò escoltant la nota musical sol.Tu mateixa, tu mateixPolítics que juguen a políticaGermans que venen a buscar menjarTot s’acaba i tot començaEn el nou món per crear9/13/2007 La clauPotser tu eres la clau que obri la porta, però aquesta porta no té pany , solament un pom, aleshores que penses fer? Entres o busques una porta amb pany?9/10/2007 SomnisAra escoltes el bateg del teu corPossiblement no és a causa de la porLluitant podras calmar el dolorPerò sempre somniant et quedarà l’amor8/30/2007 Un bon començament o potser no?Altra vegada he intentat escriure però no sé per on començar, em pare a pensar, a recordar, tal volta el millor seria començar pel final, sí, definitivament començaré per ell, així no farà falta escriure el principi, ostres, ara ho pense millor i potser et quedes amb ganes de més però ja t’he dit: anava a començar pel final i aquest final ha arribat, fi de la història.8/17/2007 Tot comença de nouEste matí he despertat amb la teua mirada mirant-me des de molt aprop tan aprop que he tingut un ensurt, estavem sols a l’habitació, tu i jo, la teua mirada s’endinssava cap a dins meu i jo no podia fer res per parar-ho. Prompte has marxat.-AdéuHe tancat els ulls per recordar-te, et veia al meu costat mirant-me tendrament, he obert els ulls i tot ha començat de nou, la teua mirada, tu al meu costat i prompte has marxat.8/16/2007 SilenciEstava sol davant la pantalla de l’ordinador, esperant, en aquella soletat que m’envoltava, quan de sobte,vaig sentir com s’apropava lentament per darrere meu algú, qui podia ser? Havia estat tota l’estona sol, intentant escriure un relat, del que finalment no havia aconseguit ni escriure dos línies. Cada vegada estava més aprop, sentia el seu respirar lentament, m’entre jo no sabia que fer si girar-me o deixar que passara el que tingués que passar, ja era massa tard, ja estava al meu costat, quan de repent un olor de perfum s’endinssà per dins del meu cos, feia molt bona olor, estava segur que era una dona la que estava al meu costat, però, qui podia ser? Ningú tenia claus de casa meua o potser si, no ho recorde clarament, quan de sobte vaig notar la fredor del metall contra el meu clatell.
-No et mogues, no intentes fer cap bogeria.
Un tret deixà en silenci l’habitació. 8/14/2007 Si no m'escoltes que té sentit?Res no tenia sentit però menys encara quan servidor no t’havia sentit8/2/2007 La llum, quina llum? La llum s'endinsava cap a l'interior, quan de sobte vaig tenir una estranya sensació, una sensació que en les meues paraules no podia explicar, em resultava estrany, tot em resultava estrany, aleshores em vaig donar compte que tu podies apagar aquella llum , però no podia arribar a entendre per què la llum s'endinsava si tu podies apagar-la, llavors sense cap problema va desaparèixer i amb ella tu, avui en dia encara ho pense i potser la llum no fos res més que fum i tu causa de la meua imaginació abans de caure estés al terra. La soletatEra de matinada quan l'alcohol et deixa immers en una boira, espesa però rígida, alhora enblanquinadora però fosca. Quan intentes mirar on estas, sene saber que estas, quan comences a aixecar els ulls i veus que no veus, que no hi ha ningú al teu voltant i que sí, efectívament, estas sol davant de ningú. És aleshores quan comences a tenir pensaments, pensaments que millor no voldries tenir però que es summergeixen al teu interior i no s'esborren. Potser comence una nova vida, potser no, qui sap, si tu estas davant jo no estaré sol. 7/18/2007 Escriure, una eina per passar el tempsSentir no és el mateix que escoltar, escoltar no és el mateix que sentirEra la teua veu, no podia ser una altra la que s’endinsava cap a dins de la meua oïda, et sentia aprop, esperava que amb les meues mans et poguera tocar, i sentir el que sentiem , però tot va resultar que els sentiments no eren res més que sentiments, jo esperava que el que sentia no era sols sentir la teua veu sinò alguna cosa més però vaig despertar i vaig sentir com t’esborraves entre la boira tensa que enfosquia el meu cor, el teu, el nostre, el d’ells, el de tots, sentiments que se’n van com sentiments que no podem escoltar, aleshores vaig poder sentir que si que hi eres, que havies tornat, que podia escoltar-te i que podiem sentir si ens escoltavem. Sentir o sentir deixem-ho en escoltar. |
|
|
