Estava sol davant la pantalla de l’ordinador, esperant, en aquella soletat que m’envoltava, quan de sobte,vaig sentir com s’apropava lentament per darrere meu algú, qui podia ser? Havia estat tota l’estona sol, intentant escriure un relat, del que finalment no havia aconseguit ni escriure dos línies. Cada vegada estava més aprop, sentia el seu respirar lentament, m’entre jo no sabia que fer si girar-me o deixar que passara el que tingués que passar, ja era massa tard, ja estava al meu costat, quan de repent un olor de perfum s’endinssà per dins del meu cos, feia molt bona olor, estava segur que era una dona la que estava al meu costat, però, qui podia ser?  Ningú tenia claus de casa meua o potser si, no ho recorde clarament, quan de sobte vaig notar la fredor del metall contra el meu clatell.

 

-No et mogues, no intentes fer cap bogeria.

 

Un tret deixà en silenci l’habitació.  

 

    La llum s'endinsava cap a l'interior, quan de sobte vaig tenir una estranya sensació, una sensació que en les meues paraules no podia explicar, em resultava estrany, tot em resultava estrany, aleshores em vaig donar compte que tu podies apagar aquella llum , però no podia arribar a entendre per què la llum s'endinsava si tu podies apagar-la, llavors sense cap problema va desaparèixer i amb ella tu,  avui en dia encara ho pense i potser la llum no fos res més que fum i tu causa de la meua imaginació abans de caure estés al terra.