En aquest viatge he aprés moltes coses, avui no he escoltat la teua veu, però hi era present, he caminat per aquelles sendes que tu i jo marcarem, aquelles que marcarem tant intensament, esperant un nou endemà, però no he pogut trobar tot allò pel que varem lluitar, quan de sobte la teua veu s’ha tornat ha deixar escoltar, ha sigut aleshores quan tot ha tingut sentit, la teua existència, la meua, la de tots aquells que ens envolten, ningú més que ningú, tots iguals però alhora diferents, sendes que es transformen en camins, camins plens de llum, de felicitat, tot i això buscant un nou endemà.

Llimona la teua broma no m'agrada massa però bé per a la gent que no ho sàpiga això no és cert,

ja que clarament sempre m'he mostrat contrari a les drogues i més a les de disseny,

quedeu-se amb aquesta frase: Les drogues estrangulen l'energia revolucionària de la gent.

 

 

 

Arribat eixe punt ja no sé que pensar

Sembla fàcil arribar a perdonar

Però dins de la versemblança

No veig la qualitat de veritat

Coses que semblen impossibles

Es fan possibles, no puc explicar el que sent

Parar un moment, si jo puc tu també

Esperar assegut, decebut per mi

Decebut per tu.

Contradiccions que es contradiuen

Esperar, deixar passar el temps, perdonar.

De que serveixen les paraules?

Si després no som capaços de practicar-les