Llàgrimes cauen sobre el meu rostre

Cada una d’elles per moments que no entenc

Què és per tu la vida? Per mi no significa res

No, en aquests moments no.

I si dormís i mai despertés?

Seria aleshores quan t’adonaries.

T’adonaries que amb mi o sense mi tot continua.

Sols quedaria en el record, un record llunyà.

Ara et cremen coses que m’hagueres volgut dir.

És tard, he marxat, l’ impotència creix a dins teu.

Un sentiment de ràbia al teu cos, ja no pots fer res per impedir-ho.

No passa res, tranquil·litat al meu voltant

Ara vull despertar, les llàgrimes meues s’han convertit en plors teus

No es pot fer res, ja ens veurem, tu també faràs vacances.

Recordant tot el temps passat

He volgut despertar

Enmig la soledat  

Algú s’ha posat a cantar

 

La teua veu fosca

M’ha fet reaccionar

Baix aquella mirada tosca

Un missatge per no callar

 

Per sentiments: la terra

Una idea em ronda el cap

Mai no faré ninguna guerra

Si per ella mor un germà

 

Ara despert torne a recordar

M’agrada el teu somriure

Tot sol pot fer-me lluitar

I a la fi poder ser lliure  

 

En aquesta societat

Amb paranys per als germans 

Pocs saben d’amistat

Si amb ella es renten les mans

 

 

 

Si t'apeteix llegir alguna coseta més llarga, descarrega-ho des de la carpeta d'arxius compartits

Gràcies per tindre temps per llegir. Espere que us agrade, poc a poc aniré fent més

Deixant-me dur per les paraules, t’he escoltat,

Sota la foscor o enmig d’ ella he pensat, m’agrada pensar.

Ara escolte Feliu “jo sóc d’ací no puc canviar això” 

No, no ho puc canviar però si que podem canviar coses,

Coses tan fàcils com dir abans en lloc de antes

Per què ens sona tan estrany quan ho sentim?

Poc a poc creixem en un voltant que voldriem canviar

Sempre a millor, clar està, per a pitjor ja ho fan altres

Pense que tenim un compromís en  aquest país

I quan parle de país dic el meu no el veí

Que aquest últim prou de mal ens ha fet ja

Així que millor canviar-ho abans que potser després siga massa tard.