JOSEP's profileEspai del XusiPhotosBlogListsMore Tools Help

Blog


    3/28/2008

    Consumisme

    Encens aquell cigarret que es consumeix

    Al mateix temps consumisme de gent

    Ara sols queda mirar cap  a un altre lloc

    Un lloc on la gent es consumeix com aquell cigarret

    Entre calada i calada: fum

     

    Quan de sobte un infant, una vida ens deixarà

    La misèria és al seu davant

    Com et puc ajudar?

    Continua l’utopia, l’esperança: la meua mà

    La teua familia plora, pensant amb el demà.

     

    Educant

    Avui he tornat a empassar-me’n altra vegada la pel·licula “los edukadores”.  Converses fantàstiques, idees revolucionaries, utòpiques per a molts, necessàries per a altres, voldria continuar però preferisc  que la jutges tu mateix. Hi ha una societat que necessita ser educada, reflexionem-hi : “ l’important no és qui va inventar la pistola sinó qui prem el gallet "
    3/20/2008

    Hi ha dies i dies

    Escolte la pluja caure, veig com s’amaga sota el balcó aquella figura que tantes voltes he vist, tots els dies passa sota aquell balcó, tots, no hi ha un, sols un que no ho faça, d’açò se’n diu quotidianitat, sona el rellotge i m’acoste cap a la finestra, tots els dies mire  per veure’t passar, però avui alguna cosa diferent es mostra al teu  rostre, cosa que trenca els meus esquemes, la teva quotidianitat. De sobte la teva mirada es dirigeix cap a la meva finestra, un somriure teu acompanyat d’una salutació. Un sentiment se’m replet pel cos. Qui anava a dir-me a mi que aquest dia tan obscur anava a tornar-se’m tan clar, tan bonic, tan meravellós, sols per un somriure, mira que és de fàcil posar-me feliç. Somriu tantes vegades com vulgues.
    3/15/2008

    Escoltant a Llach

    Infinites coses pots aprendre escoltant a Llach, magnífic músic, millor persona. Sona la tendresa, aquella tendresa que s’amaga sota les nostres mirades, el fràgil art de la tendresa. Paraules com  tendresa, generositat, bondat , estan oblidades. Ai, si no fos per la tendresa. Sí, m’agrada escoltar a Llach i reflexionar, si vols amb els punys ben oberts si cal amb els punys ben tancats. Et convide a que l’escoltes especialment el seu Comiat a Verges 2007  L’últim recital on ens digué adéu.
    3/10/2008

    Alliberant espais

    Camine i camine, davant meu  barreres

    Jo no crec en fronteres.

    Un sentiment en el cor

    Tot seguit un altre de por.

     

    Al meu voltant llibertats robades,

    Que no significa debades.

    Sembla que s’esborra un moment

    Creix a dins meu i amb la resta de la gent.

     

    De nou es veu aquell camí

    Potser amb el teu destí,

    No estàs sol, hi ha més al teu voltant

    El teu futur per decidir, el millor, no esperar.

     

    Un poble torna a viure,

    M’agrada perquè rima amb lliure

    No sols per la rima, sinò pel que significa

    Ja que la paraula  ens identifica.

     

     

     

    Tu mateixa, tu mateix

    “Cadascú és com és” ningú pot canviar això

    tu saps d’on venim i on volem anar.

    Ells les feres que han canviat d’uniforme

    però que continuen amb el mateix paper,

    societat que ho consenteix amb mentides per tot arreu.

     

    Ara més que mai , peix contra corrent,

    Argelaga que creix a la montanya

    Gota de plutja que cau sobre el terra,

    Núvol que s’oposa al pas del sol,

    Societat que no consenteix les mentides de cap hereu.