JOSEP's profileEspai del XusiPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
|
12/22/2007 L'albuferaSuau brisa, anecs dolços jugant amb l’aiguaAigua gelada al matí, trista hegemonia que trenca el paisatgePaisatge desolador enmig del terra, terra feta malbé pels éssersÉssers perduts pel seu ser, destruïnt tot allò que s’hi posa al davantDavant meu l’albufera, suau brisa, anecs, aigua, terra …12/14/2007 La vidaM’alce i em dirigisc cap a la cuina, calfe un poc de llet, em pose una cullerada de mèl i me’n vaig cap a la taula. Una vegada assegut comence a donar-li voltes a la cullera i de sobte pare, haveu pensat mai cap a quin costat gireu la cullera?, i més encara, si sempre ho feu cap al mateix costat? Després d’açò us recomane una película: AmelieBon diaBon dia a tots menys a un, que passa?No sé, ho he dit sense pensar-ho massaPer què et ratlles? A tu no t’ho dic!Per tu diré algo més bonic.Ho sent molt però aquest no és el momentM’he quedat en blanc derrepentM’agradaria dir-te alguna cosa mésPerò saps que? Ja continuaré després.
12/5/2007 Cadascú té un paper
Sense voler-ho, l’altre dia vas venir al món, ara ja saps, a crèixer i agafar un paper per a esta obra, la titularem: la vida d’en Vicent. -Bon dia, trompadetes i a plorar com un xiquet, és el primer moment a l’eixida del ventre de la mare, després ja veurem que farem, crèixer, jugar amb els amics, estudiar per després poder treballar, trobar parella, tenir fills, eixir els caps de setmana a la serra, quedar amb els amics, les dones i els fills per fer una torradeta, anar a veure el futbol al bar de la cantonada, en definitiva: crèixer. Ara comence a perdre la memòria, però qui sap, potser comence després una nova vida, perquè que jo sàpiga tampoc recorde res de la meua infantesa: els meus primers anys de vida. Ara estic segur que tot té un fí i este és el meu: donem-li pas a un altre personatge per canviar un poc l’obra.
-Hola sóc en Pep, al mateix temps que en Vicent desapareixia de l’obra la meua mare estava donant-me a llum. Així que ara em toca a mi continuar l’obra, un personatge més en aquest corrent d’aigua freda.
Acabar en silenci
Em trobe sol, en silenci, comence a escriure, cada paraula que escric sona diferent, sembla que parlen per elles mateixa, cada vegada que premc s’esborra el silenci, les paraules sonen, trenquen el silenci que tan havia esperat, m’incomòden, així que deixaré d’escriure per romandre en silenci, benvingut silenci.12/2/2007 SendesSendes velles que deixem al respirar
com el bateg del teu cor al caminar
pots parar-te a recordar:
temps passats no podràs oblidar
Ara em puc adonar
escolte cada dia el teu respirar
sentir-te aprop per somniar
d'un salt vaig correr per mirar
|
|
|
